Project Description

1.conversa

La bella i la bèstia per Salvador Macip
ESCLOP: Deu ser aquest to bronzejat que tinc, llavors.
SABATA: No.
ESCLOP: Que et puc protegir de qualsevol que et vulgui trepitjar?
SABATA: Tampoc.
ESCLOP: Que tot el que em manca en sofisticació ho supleixo amb solidesa?
SABATA: Fred, fred…
ESCLOP: Doncs no entenc per què t’agrado. Potser és que et va el meu aire tirant a rústic?
SABATA: No, no, no!
ESCLOP: Mira, em rendeixo. Què fa algú com tu enamorada d’algú com jo?
SABATA: Però si és molt fàcil, babau! A la pell dus gravades les marques de tot el que has viscut. Si són una indicació de tot el que et queda encara per viure… qui no voldria passar la resta dels seus dies amb tu?

Converses

Col·laboracions amb escriptors.

A partir d’una imatge elaborada prèviament, els escriptors donen veu a dos elements enfrontats, que tenen molts punts en comú, però alhora, divergeixen en molts d’altres. S’exploren idees com: el valor que atorguem als objectes, el pas del temps, les controvèrsies entre natural i artificial, etc.

(Rokins+escriptors)

   4.conversa

Una tarda d’aquelles… per Ramón Erra
PSP: I no et fa mal quan et donen corda?
SOLDADET: Doncs no, m’encanta. Ram, ram, pataplam… Fa pessigolles… però me’n donen tan poques vegades! Em passo els dies al cul de la caixa de les joguines, perquè a la canalla ja no els ve de gust jugar amb mi. És avorrit. Massa pau! I a tu, et fa mal quan et connecten la bateria?
PSP: Ui no. Fiu, fiu, fiiiiu… Enrampa una mica, però ja està. El problema és que la canalla no para amb mi. Em connecten hores i hores. Al final carrega massa! A mi, precisament, m’encantaria reposar uns quants dies al fons de la caixa de les joguines…
SOLDADET: Sempre hi ha aquella tarda de trons i llamps, que se’n va la llum…
PSP: Sí. Sempre hi ha una tarda d’aquelles! Fiu, fiu, fiiiiu… em deixaries la clau de donar corda, és que m’encantaria provar aquestes pessigolles? I, si vols, et convido a entrar a la meva pantalla…
SOLDADET: La clau te la deixo, però entrar jo a la pantalla no. Ui no. Ram, ram, pataplam… m’estimo més morir-me d’avorriment que quedar tancat rere un vidre.
PSP: Tu t’ho perds…rere el vidre viuries per sempre!
SOLDADET: Menys quan fes una tarda de trons i llamps… ja saps, una tarda d’aquelles…

3.conversa

per Jordi Cantavella
CONILLETA BLANCA: Mariconàs, impotent de merda.
CONILL BEIGE: Ho sento no entenc què és el que m’ha passat.
CONILLETA BLANCA: Eunuc, tita curta
CONILL BEIGE: Et juro que és la primera vegada
CONILLETA BLANCA: I una merda.
CONILL BEIGE: Eh, no et passis.
CONILLETA BLANCA: Marieta, efeminat, desgràcia tova.
CONILL BEIGE: (emprenyat) Doncs mira, saps perquè no se m’aixeca la dolçaina?
CONILLETA BLANCA:…?
CONILL BEIGE: Doncs perquè et canta la carxofa. Ho sento, si no hi ha higiene no hi ha sexe. Com pots pretendre que jo fiqui el nas en aquest avocador infecte? Porca! Marrana!
CONILLETA BLANCA: (es posa a plorar) Mentida!
CONILL BEIGE: Què collons mentida! Quan va ser la darrera vegada que vas passar pel bidet?
CONILLETA BLANCA: Home, ara que ho dius…
CONILL BEIGE: Ni t’en recordes.
CONILLETA BLANCA: (envermellint) És que…
CONILL BEIGE: Ho veus? Tu demanes molt sense donar res a canvi
CONILLETA BLANCA: Molt bé, ara mateix vai al bidet a rentar-me la maduixa i a pefumar-me-la si cal. Però quan surti vull trobar-me amb un amant de primera. Aleshores no tindràs excusa.
CONILL BEIGE: Glups.
CONILLETA BLANCA: Glups?
CONILL BEIGE: Es que…
CONILLETA BLANCA: És que què!!
CONILL BEIGE: És que tinc una amant, i ara mateix no puc!
CONILLETA BLANCA: (plorosa) Qui és ella? Qui és ella?
CONILL BEIGE: (avergonyit) La Vanessa.
CONILLETA BLANCA: La conilleta d’índies?
CONILL BEIGE: Sí.
CONILLETA BLANCA: (pensativa) Ah, caram!
CONILL BEIGE: No t’enfades.
CONILLETA BLANCA: Saps que… umm, aquesta paia sempre m’ha donat morbo… podríem… tots tres…
CONILL BEIGE: (alleugerit i il·lusionat)
Ara mateix la truco!!!
CONILLETA BLANCA: Val, però deixa’m que abans passi pel bidet, ara m’has fet agafar complexe.
CONILL BEIGE: No cal, dona, era un contraatac. Tranquil·la que et fa olor a roses.

Mentre al CONILL BEIGE agafava el telèfon, la CONILLETA BLANCA va observar tota satisfeta con la tenora del seu amant començava a augmentar de calibre.

2.conversa

per Sadurní Vergés
OG (Ou de gallina) / OX (Ou de xocolata)
OG: …que per què sóc millor que tu? Doncs perquè sóc l’original. Sóc pur, sóc natural, un model a seguir.
OX: Et trobo primitiu. Vas despullat. Una deshonra per la nostra espècie. Fixa’t en l’elegància del meu vestit…
OG: Un embolcall extravagant per a una imitació grollera. Has de cridar l’atenció dient que portes sorpresa. Si no fos per mi no existiries.
OX: La teva la closca és massa fina. La meva aguanta més. No hi ha dubte: sóc un model superior. I no és per ofendre, però vas néixer pel cul d’una gallina…
OG: I tu no tens ni mare. No has sentit mai l’escalfor d’un cos agombolant-te. Et va crear una màquina!
OX: Jo aguantaré les formes fins al moment fatal. A tu et poden fregir: faràs el ridícul eixarrancat a dins d’una paella.
OG: Doncs saps què et dic, moreno embolicat? Que en una cosa sí que ens assemblem. Ens uneix un mateix destí.
OX: …
OG: A tots dos se’ns menjaran en un obrir i tancar d’ulls, i en poques hores viatjarem claveguera avall.
OX: Sí sí… però mentrestant… sóc jo qui fa patxoca.

5.conversa

per Noves Flors
GUA NEGRE: Dóna’m la mà, si et plau, dóna’m la mà. No puc més.
GUA ROSA: Te la donaré, però sense tocar-te.
GUA NEGRE: Sense tocar-me? Però em cal agafar-me, agafar-me amb força. Estic desolat.
GUA ROSA: Ets tu qui t’has d’alçar amb el teu esforç, amb el pes que carregues, ja ho sé, però has de caminar i, així, a poc a poc, s’anirà alleugerint.
GUA NEGRE: Sense el teu ajut no puc. Tot està negre, tot, no veus la meua mà?
GUA ROSA: Et donaré la meua, doncs. Obre els ulls. La veus? Té el color suau d’una rosa. Te la donaré, però sense tocar-te.
GUA NEGRE: I com ho faràs?
GUA ROSA: Ho faré… amb paraules. Una mà de paraules.